PRODUCCIÓ A TRAVÉS D’UNA AIE

Des de aquest blog no ens hem cansat de denunciar el mal ús que s’ha fet de les AIE ( Pelicula de Miedo: Las AIE’s fraudulentas) i el rebuig que genera en els productors. Però la realitat és tossuda, i any rere any desapareixen un munt de productores per culpa de la reducció, i enduriment de les condicions per accedir a una subvenció que ajudi a poder endegar un projecte cinematogràfic.

Si es té la “dissort” de ser un dels agraciats ( Desgraciats, potser?) de rebre una subvenció, hom s’adona que a part d’haver cedit tots els drets i no poder prendre les decisions pròpies del productor, al final el projecte que pujava X diners s’ha de fer per menys de la meitat d’X amb la retallada de qualitat que comporta reduir a la mínima expressió el pressupost. Sense entrar en la precarietat laboral que comporta aquesta manera de produir i la dependència de les TV i plataformes

Així i tot, la majoria de productors s’aferren al sistema de subvencions i no volen saber res de produir a través d’una AIE. A lo millor ningú ha estat capaç de explicar-los que les AIE de debò, no les que són un mer instrument fiscal, i que tant mal han fet en el sector demanen un canvi radical en la manera que tenim de produir en el nostre país.

I Com es produeix a través d’una AIE? Abans de començar, un petit aclariment: les AIE estan pensades per pel·lícules de gran format i dirigides a un nombre important de públic, és a dir principalment pel·lícules de gènere, ja que d’aquesta manera, i seguint les passes de com produir, podreu garantir a qualsevol inversor el retorn dels diners en el supòsit de què no sigui l’èxit que nosaltres esperàvem.

Les diferencies entre un model subvencionat i les AIE’s son:

1.- En un model subvencionat el risc ha estat absorbit majoritàriament per la subvenció, per tant, podem fer un producte més personal. En una AIE el públic és vital, ja que s’ha de retornar, si mes no, el capital invertit si volem que els inversors tornin a confiar en els nostres projectes.

2.- En un model subvencionat adaptem el pressupost final als diners atorgats més l’aportació de la TV de torn, ( és obligat tenir una part finançada per optar a una subvenció) no serà el mateix una pel·lícula que havia de tenir un cost de 1M i que al final la fem per 500 mil euros. En una AIE no, si la pel·lícula ha de costar X milions ( per càsting, localitzacions, etc..) no hem de renunciar, la podem estructurar per fases i així només ens hem de preocupar de cada fase, i esperar-nos a reunir els diners per la següent.

3.- En un model subvencionat no es preveu destinar cap euro a la promoció i estrena de la pel·lícula (P&A), els diners es fan servir per “fer” la pel·lícula i es fia tot el boca-orella fent un llançament precari ( poques sales i pocs anuncis). Les AIE destinen un 40% del cost de producció a la promoció i estrena. Una pel·lícula és un producte de tracció amb una vida molt curta i, per tant, necessitar un gran desplegament promocional per obtenir un benefici que ens permeti continuar produint.

En resum dir que el futur de la producció de cinema ha de passar per la implantació de les AIE, un sistema que, a diferència de les subvencions, pot accedir-hi tothom que tingui un bon projecte sense haver de fer concessions que, la majoria de vegades, van en detriment del producte final per tal d’aconseguir l’anhelat finançament, en detriment del sistema de subvencions.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada